dilluns, 9 de desembre de 2013

VISCA LA NÚVIA ÍNDIA!


Un canvi de perspectiva et pot trastornar tot el panorama. No debades la visió de les coses depèn del punt des d’on s’albira. La  contemplació de Catalunya des del punt de mira exclusiu, obsessiu, determinant, transcendent i transcendental de la independència, m’ha trastornat, positivament i gloriosa, el judici dels esdeveniments, les morals i les conductes. Quan hom s’ho juga tot a una carta, a acorar i xapar, a vida o mort, no hi repugnàncies que hi valguin.
El darrer cas que m’ha passat per la cervellera es refereix a la boda, escandalosament superluxosa, de la neboda del magnat Mittal  amb el seu corresponent vassallatge dels poders públics catalans.
Abans de viure immers dins la curolla vital i absolutament acaparadora de la independència, jo hauria estat dels primers a apuntar-me al bàndol de les crítiques i fins i tot de les burles. Hauria deixat anar a lloure, segons és el meu costum, els honorables sentiments de justícia social i de respecte als pobres, marginats i morts de fam que contemplen l’espectacle des de la seva condemna a la desesperació. Hauria clamat per la dignitat i coherència de les autoritats que han assistit a l’esdeveniment com a comparsa del circ i de la farsa. Fins i tot m’hauria atrevit a afirmar que l’estètica i elegància d’una ciutat estimada no es pot empenyorar per un caramull de milions.
En aquests moments, l’únic crit que em surt des de la profunditat de les entranyes d’esclau apallissat és:
-Visca la núvia índia!
Mentrestant, brindaria perquè els déus hindús que vetllen pels rics i envien a reencarnar-se en mosques als miserables repeteixin, arreu de Catalunya,  aquesta mena de miracles.
Tanmateix, els bons patriotes només podem alenar per donar pels ulls als que es burlen dels nostres sagrats sentiments de llibertat,  tot proclamant que sense les seves cadenes no podem viure. Benvingut tot allò que es faci engallir-nos davant els espanyols, espanyolets, espanyolutxos i espanyolistes que escupen els seus gargalls pudents damunt la nostra utopia de poble reconegut i admirat arreu del món. Ara mateix enviarem a mamar i a prendre pel sac aquesta caterva pudenta d’envejosos  morts de fam, aprofitats colonitzadors de la merda. Amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada