divendres, 6 de desembre de 2013

L'IMPACTE DE LA SORTIDA DE L'ARMARI


Tom Daley, anglès, 19 anys, plusmedallista mundial de salt de trampolí, proclamat per la premsa del cor l'home més atractiu del món per a les dones -tot va a gusts- l'altre dia anuncià, al seu twitter, que havia trobat la felicitat i la pau en la tendresa d'un altre home. Amb aquestes belles i entranyables paraules, el famós animalet d'aigua dolça es declarava gai. Trob que dir gais als maricons resulta un subterfugi més fals i hipòcrita que dir subsaharians als negres.
Els mitjans de comunicació, sobretot les xarxes d'internet, han anat alçurades amb la notícia. Només amb una jornada, el bloc del seductor bergantell va rebre quatre milions de visites. Ho bé escrit en lletres perquè les vostres manies conductistes no li llevin zeros a l'estratosfèrica xifra. Per descomptat, tots els diaris, ràdios i televisions d'arreu del món han reproduït i comentat el transcendental succés a primera pagina.
Tanmateix, davant aquests terbolins de la comunicació s'esbuquen totes les demagògies sobre la normalització d'atractius, inclinacions, amors i sexes. Sortir de l'armari constitueix un xoc per a la majoria de la gent. Declarar-se homosexual produeix un terrible impacte, encara. Les veus que reclamen tímidament i tova que "no cal fer notícia extraordinària de la cosa ordinària", resten ofegades per
l'udol, de la ventada.
No us parl de nacions com la Xina, la Índia, els Emirats Àrabs o els països d'Àfrica, on ser gai està condemnat per la llei, en alguns casos fins i tot amb penes de mort. Us retrec la meva situació d'aquí i ara.
Els meus àngels de la guarda que volen evitar-me, a totes passades, que vagi a fer companyia a la meva aimada Princesa de Costitx, m'han consentit que insulti i blasmi els membres del nostre govern de maricones barates, començant per l'impresident i acabant amb el director general del TIL.
Els he titllat de lladres i criminals assassins de la nostra llengua, terra i pàtria, i mai no m'han esborrat, els meus guardaespatlles, ni una sola lletra dels meus improperis.
Mentrestant, m'han estotjat a les tàvegues prudencials del silenci qualsevol insinuació, amb noms, llinatges i fets, referent a l'homosexualitat de les nostres prepotents tapades del Govern de la desgràcia.
El bell bergantell que ha fet el salt mortal em convida a proclamar que no ens podem fiar d'uns covards, hipòcrites i retorçuts maricons que es podreixen dins els armaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada