Conscient del meu compromís tàcit amb els pacients lectors del meu bloc de
comentar les notícies calentes del nostre redol, vull referir-me a l’escàndol que ha explotat per la plasmació de la Verge de Montserrat com a caganera,
amb la seva ràpida i clamorosa esqueixada de púrpures de part dels bisbes
catalans.
Tot i saber que puc decebre els meus seguidors, no
vull deixar-me emportar per unes respostes demagògiques, cantades d'antuvi pel
més elemental sentit comú. Massa sabem que els que s'escandalitzen per l'aparent
manca de respecte a un tros de fusta beneïda, callen com a morts davant la tragèdia
maleïda d'uns Crists de carn i os que no poden defecar perquè no mengen.
La meva resposta, feta tesi d'identitat pagesa,
la trobareu a "Nissaga de Sen" en forma de poema, trenat l'any 1984, amb
el títol de "A la gatzoneta". Un sonet amb ritme i rima perfectes
s'ha de reproduir necessàriament sencer:
Sonet alexandrí compon la meva glosa
per definir cabdal el distintiu exacte
per definir cabdal el distintiu exacte
de l'ésser camperol, tot escollint el tacte
d'agombolar els mots dins l'esvelta carrossa
d'agombolar els mots dins l'esvelta carrossa
de les antigues rimes, pomposes, vellutades,
que entretoquen paraules sens cisellar el caire
de l'agror burxadissa, talment el sermonaire
que abilla matusseres tornioles debades.
que entretoquen paraules sens cisellar el caire
de l'agror burxadissa, talment el sermonaire
que abilla matusseres tornioles debades.
Tanmateix un sol gest, imperatiu, palès,
precisa, d'un sol tret, el tarannà paqès:
precisa, d'un sol tret, el tarannà paqès:
per molt que aprengui a fer el nus de la corbata
i manegi als àpats ganivet i forqueta,
per molt que enguanti els calls amb una nova escata,
a l'hora de ser ell, ho fa a la gatzoneta.
a l'hora de ser ell, ho fa a la gatzoneta.
Per a mi, el caganer del pessebre català és un símbol -tan sagrat com una
senyera o una Verge emmascarada- de les meves arrels de terra. A la gatzoneta
vaig aprendre a alleugerir els meus còlics d'infant i he aguantat aquesta betlemera
postura fins que el pes ¡ la vellesca m'han obligat a prémer d'assegut.
Un dels meus somnis era instal·lar un bidet
davall una figuera, com a unió perfecta entre l'estat salvatge i la modernitat.
Pelegrinant pel tercer món, el camperol que sempre
víatja al vagó de luxe del meu tarannà, s'ha retrobat amb el seu gest
definitori davant els wàters turcs.
Record amb amorosida deferència el somriure
picaresc d'en Joan de les Llosques quan vivia baix d'un arbre i em demanà un rodet
de paper de wàter, tot explicant-me que no s'acostumava a torcar-se amb un mac.
Si la
Verge de Montserrat ho fa a la gatzoneta és perquè ve de la
terra com nosaltres, i si mostra les seves anques negres és perquè vol ser
patrona dels carboners, val a dir dels qui ho passen puta i negre.
No em refii ni de cap bisbe ni de cap polític que
dins el bany del seu cor, tal com defineix Santa Teresa l'interior de l'home,
no
descarrega humilment totes les seves dèries a la gatzoneta.
descarrega humilment totes les seves dèries a la gatzoneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada