Toni Serra, estimat amic de l’ànima, company de fatigues i camarada de cabòries, ets un profeta. Fa anys, ben mirat segles, que de Mallorca en dius “la terra inexistent”. El teu esgarrifós títol ha esdevingut oficial, aprovat, proclamat i enaltit per majoria absoluta i monocrom del Parlament fantasmagòric de les Illes. Això de Balears, els catalans de Part Forana, ho deixam pels troglodites del Poder.
Les negacions i les prohibicions són la mare dels subterfugis i dels
sinònims. Us sembla bé, acomplexats i reprimits inquisidors de la gran farsa,
aquesta enginyosa i radical substitució
del nom de Països Catalans per l’apel·latiu rotund de “catalans de Part Forana”?
“Ahí queda eso”, com diria na Cabrereta quan parla amb el Papa del seu partit
únic, l’Esperit Sant Bauzà Delgado.
Eixa nit passada, vigília de santa Llúcia, els catalans no-existents
de Part Forana hem plorat de goig i de satisfacció pel feliç part de la Consulta. Parl en plural perquè
dins la soledat, silent i humida, del meu monestir marginal em trobava escalfat
per l’abraçada de milers de confrares que sentien i vivien el mateix goig meu,
tot celebrant-lo amb les mateixes serenes i entranyables llàgrimes de goig.
Després d’escoltar l’anunci dels pares del prodigi històric proclamant
amb una tremolosa serenor que posava pell de gallina al meu cuiro d’ase vell -“tenim
data i pregunta per la
Consulta”- cansat de pellucar notícies i comentaris per totes
les malles de la xarxa virtual i
virtuosa d’Internet, he aclucat els ulls i m’he sentit a la sala d’espera del quiròfan de parts. Com a oncle
fadrí i baciu, sempre he acompanyat la família en eix moment delicat i gloriós
del naixement dels seus plançons. Mentalment he repetir el comentari: “Què bé,
a la fi la Nació
catalana ha parit la gran esperança pel seu poble. El part ha estat llarg i
fatigós, però, gràcies al déu del nostre seny ancestral, no ha estat necessari
fer cesària. Malgrat ho sospitàssim d’antuvi, no ha deixat de preocupar-nos que hagin nascut bassons.
Això passa quan una filla de puta com la
pàtria té molts de pares. Hi haurà doble pregunta i tanmateix els surarem.
Mentrestant, els catalans
no-existents de Part Forana, tant o més que els independentistes de la Metròpoli, ploram de goig
pel naixement de la
Consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada