divendres, 13 de desembre de 2013

ELS NO-EXISTENTS PLORAM DE GOIG PER LA CONSULTA


Toni Serra, estimat amic de l’ànima, company de fatigues i camarada de cabòries, ets un profeta. Fa anys, ben mirat segles, que de Mallorca en dius “la terra inexistent”. El teu esgarrifós títol ha esdevingut oficial, aprovat, proclamat i enaltit per majoria absoluta i monocrom del Parlament fantasmagòric de les Illes. Això de Balears, els catalans de Part Forana, ho deixam pels troglodites del Poder.
Les negacions i les prohibicions són la mare dels subterfugis i dels sinònims. Us sembla bé, acomplexats i reprimits inquisidors de la gran farsa, aquesta enginyosa  i radical substitució del nom de Països Catalans per l’apel·latiu rotund de “catalans de Part Forana”? “Ahí queda eso”, com diria na Cabrereta quan parla amb el Papa del seu partit únic, l’Esperit Sant Bauzà Delgado.
Eixa nit passada, vigília de santa Llúcia, els catalans no-existents de Part Forana hem plorat de goig i de satisfacció pel feliç part de la Consulta. Parl en plural perquè dins la soledat, silent i humida, del meu monestir marginal em trobava escalfat per l’abraçada de milers de confrares que sentien i vivien el mateix goig meu, tot celebrant-lo amb les mateixes serenes i entranyables llàgrimes de goig.
Després d’escoltar l’anunci dels pares del prodigi històric proclamant amb una tremolosa serenor que posava pell de gallina al meu cuiro d’ase vell -“tenim data i pregunta per la Consulta”- cansat de pellucar notícies i comentaris per totes les malles de la xarxa  virtual i virtuosa d’Internet, he aclucat els ulls i m’he sentit a la sala  d’espera del quiròfan de parts. Com a oncle fadrí i baciu, sempre he acompanyat la família en eix moment delicat i gloriós del naixement dels seus plançons. Mentalment he repetir el comentari: “Què bé, a la fi la Nació catalana ha parit la gran esperança pel seu poble. El part ha estat llarg i fatigós, però, gràcies al déu del nostre seny ancestral, no ha estat  necessari  fer cesària. Malgrat ho sospitàssim d’antuvi, no ha deixat  de preocupar-nos que hagin nascut bassons. Això  passa quan una filla de puta com la pàtria té molts de pares. Hi haurà doble pregunta i tanmateix els surarem.
Mentrestant, els catalans no-existents de Part Forana, tant o més que els independentistes de la Metròpoli, ploram de goig pel naixement de la Consulta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada