OLÉ TUS GENITALES, PRESIDENT... D’URUGAI!

La iniciativa dels amos de s’Alqueria de Santa Margalida era magnifica: celebrar matines al restaurant, junts, en una mateixa taula, el Bon Jesús, els homes de Can Gazà i els amics solidaris. La proposta era ideal. Es tractava d’un canvi radical de preposicions. No s’havia de sopar només per als marginats sinó amb els marginats.

Els primers anys, la trobada fou extraordinària, però poc a poc, s’anà omplint de gent – molta!- que venia perquè el barrisc de missa i olla era divertit i barat. Com em passa sovint, la meva timidesa, xopada de ràbia, prengué una actitud provocativa. A l’hora del sermó de les Calendes  vaig reivindicar la igualtat de les drogues.

Vaig predicar que no era just que una droga tan perniciosa com l’alcohol no tan sols fos legal, sinó que presidís l’Eucaristia, tot convertint el vi en la sang de Crist, mentre substàncies tan benignes i beneficioses com la marihuana estan prohibides i perseguides. Vaig clamar:

-No descansaré fins que  puguem celebrar una nit de Nadal, amb sibil·la i tot,  fumant un porret d’herba bona i sana cultivada a l’hort de Can Gazà.

Gràcies a la coratjosa coherència del president de l’Uruguai, el guerriller de la justícia i de l’honestedat, el venerable ancià Don José –Pepe- Mújica, el meu nou ídol referent,  l’anhel de la missa del gall ja es pot fer realitat.

No importa el temps, el lloc ni les distàncies. Quan apareix una estrella pot ser contemplada i adorada per tota la faç de la terra. Mirau, sinó, de quina manera ens  il·luminam, encara, amb la balba claroreta que nasqué fa vint segles a una cova de Betlem.

Ja que no pot ser catalana, proposam que la Marginàlia formi part dels “Països uruguaians”, val a dir, d’aquells estats que  mostrin la valentia d’oposar-se a les grans màfies de la droga i alliberin de l’estigma, de la delinqüència i de l’oprobi als consumidors d’unes substàncies que com passa amb l’alcohol i al tabac, necessiten lliure circulació  i control de part dels vetlladors de la sanitat pública.

El nou país uruguaià anomenat Can Gazà proposa celebrar la nit de Nadal fumant la pipa de la pau, pitjada de marihuama de la  bona. Com que no tenim ni diners ni vara per encarregar aquest preuat regal als reis mags de l’Uruguai proposam que els qui cultivau d’amagat “herba sana” ens en porteu un manadet. Així podrem estalviar la nostra per a les nits de soledat, dolor i insomni, que són gairebé totes les de l’any.