L’ínclit fundador
dels Cursets de Cristiandat, més coneguts per “Cursillos”,
sentenciava que “més que la comunió dels sants, importa
aconseguir l’admiració dels sants”. Eixa meta només
s’aconsegueix per pur miracle dels sants sans. El femení estalvia
la confusió verbal: Santes sanes.
Sens dubte, l’admiració
és la fruita més noble i singular de l’arbre de l’amor. No parl
per res de l’adulació, la qual constitueix la prostitució més
vil i detestable de la fascinació. L’admiració neta i vertadera
es dóna en rares i comptades ocasions. Sobretot de prop és gairebé
impossible que floreixi. Si tan sols coneixes l’heroi de lluny i
per referències, pot ocórrer que admiris, per un moment, les seves
gestes. No debades el refrany resa: ”Ningú no és un gran home pel
seu ajudant de cambra”. Entre persones que s’entimen de debò, la
primitiva admiració, produïda per la ceguesa de l’enamorament,
amb molta de sort, pot derivar cap a la comprensió.
Les enveges i els
recels maten d’arrel el més tendre brostatge de l’admiració.
A on mai no
descobreixes un polsim d’aquesta preuada joia de l’admiració és
a les trobades dels redemptors, els polítics, els escriptors i els
capellans. Aquests déus només alenen per fer-se la guerra uns a
altres. És tan terrible la pesta de l’enveja en aquests grups
d’alta exemplaritat que s’arriben a casos extrems de llastimoses
i cruels injustícies. Per adduir un cas clamorós recordaré com els
analistes de la història de l’Església mallorquina expliquen que
el motiu cabdal perquè mai el Vaticà no nomeni un bisbe de ca
nostra és perquè a les enquestes, prèvies a la triadella que fa el
Nunci, mai de mai un capellà mallorquí ha parlat bé dels seus
companys.
Tot per proclamar que
dissabte passat, dia 30 de novembre, al palau romà de Can Riera
Ferrari visquérem un encontre inoblidable, on l’admiració ens
regalà el millor i més preuat guardó. Ens havíem reunits la plana
major de l’associació “Aprop”, dedicada a l’acompanyament i
ajuda dels malalts de càncer i de les seves famílies, i una
representació de Can Gazà, per rebre, en forma de taló, el
resultat de les Serenates solidàries a l'Auba d’aquest estiu
passat.
Vet ací que una
trobada protocol·lària es convertí en un entranyable encontre
d’admiració i coratge. Presidits pel gran sacerdot de l’art,
dues organitzacions humils i pobres, arrelades en el compromís del
voluntariat, celebràrem una autèntica comunió d’agermanats.
Gràcies Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada