dimecres, 4 de desembre de 2013

TAST DE PLENITUD A CAN RIERA FERRARI

L’ínclit fundador dels Cursets de Cristiandat, més coneguts per “Cursillos”, sentenciava que “més que la comunió dels sants, importa aconseguir l’admiració dels sants”. Eixa meta només s’aconsegueix per pur miracle dels sants sans. El femení estalvia la confusió verbal: Santes sanes.
Sens dubte, l’admiració és la fruita més noble i singular de l’arbre de l’amor. No parl per res de l’adulació, la qual constitueix la prostitució més vil i detestable de la fascinació. L’admiració neta i vertadera es dóna en rares i comptades ocasions. Sobretot de prop és gairebé impossible que floreixi. Si tan sols coneixes l’heroi de lluny i per referències, pot ocórrer que admiris, per un moment, les seves gestes. No debades el refrany resa: ”Ningú no és un gran home pel seu ajudant de cambra”. Entre persones que s’entimen de debò, la primitiva admiració, produïda per la ceguesa de l’enamorament, amb molta de sort, pot derivar cap a la comprensió.
Les enveges i els recels maten d’arrel el més tendre brostatge de l’admiració.
A on mai no descobreixes un polsim d’aquesta preuada joia de l’admiració és a les trobades dels redemptors, els polítics, els escriptors i els capellans. Aquests déus només alenen per fer-se la guerra uns a altres. És tan terrible la pesta de l’enveja en aquests grups d’alta exemplaritat que s’arriben a casos extrems de llastimoses i cruels injustícies. Per adduir un cas clamorós recordaré com els analistes de la història de l’Església mallorquina expliquen que el motiu cabdal perquè mai el Vaticà no nomeni un bisbe de ca nostra és perquè a les enquestes, prèvies a la triadella que fa el Nunci, mai de mai un capellà mallorquí ha parlat bé dels seus companys.
Tot per proclamar que dissabte passat, dia 30 de novembre, al palau romà de Can Riera Ferrari visquérem un encontre inoblidable, on l’admiració ens regalà el millor i més preuat guardó. Ens havíem reunits la plana major de l’associació “Aprop”, dedicada a l’acompanyament i ajuda dels malalts de càncer i de les seves famílies, i una representació de Can Gazà, per rebre, en forma de taló, el resultat de les Serenates solidàries a l'Auba d’aquest estiu passat.
Vet ací que una trobada protocol·lària es convertí en un entranyable encontre d’admiració i coratge. Presidits pel gran sacerdot de l’art, dues organitzacions humils i pobres, arrelades en el compromís del voluntariat, celebràrem una autèntica comunió d’agermanats.
Gràcies Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada