dilluns, 30 de setembre de 2013

CALFRED DE POBLE


Per molt que passin les hores, l’efecte de la multitudinària –quina gentada, déu meu!- manifestació d’ahir, capvespre de Sant Miquel, segueix enganxada a la meva pell. Pell de gallina verda, com diu la directora de l’Ara Balears al seu editorial.
Malgrat que el constipat m’amargui l’existència i hagi fet que la tos m’alçàs del llit a les 4 de la matinada, la sensació de plenitud, de prodigiosa alegria, de goig infinit, segueix escalfat les meves carns.
Perquè, més que res i per sobre de tot, l’impacte sensacional fou físic. Els tambors de la batucada, al costat de la qual vaig recórrer un tros de les avingudes, em ressonava i em ressona encara ara al buit de les entranyes. La meva lluita constant era reprimir les llàgrimes. Sovint havia de tancar els ulls i alenar fondo per evitar mostrar-me com un vell babau. L’espectacle m’encomanava calfreds fins al ossos de l’ànima. D’eixa animeua meva que es fonia dins la gran ànima ressuscitada d’un poble que mai ningú ni res podrà matar-nos.
Al llarg de molts d’anys, el dissabte de Pasqua deixondia l’alba primaveral cantant allò de “oh feliç culpa que ens heu suscitat un tal redemptor”. A la gloriada posta de sol d’ahir traduïa el pregó pasqual, cantussant dins el meu cap tronat: “Oh feliç imbecil·litat de Bauzá i companyia que heu fet que el nostre poble mostràs la seva dignitat”.
Cada escomesa, cada abraçada dels amics que ens saludàvem, palesaven la mateixa proclama: “Estam vius, tenim amor propi. Som mals de moure, però quan ens toquen els collons, sabem respondre”.
Necessitaré dialogar moltes hores amb vosaltres, amics, per esbrinar tota l'allau de pensaments, insinuacions i reflexions que em despertà la històrica manifestació del 29 S.
Avui em qued compartint aquest calfred de poble. Del meu poble. D’aquest poble, la mandra del qual m’emprenya tants de pics, però que en un miracle com el d’ahir s’ho fa perdonar tot.
Quina puta estimera m’encengueres ahir a la tarda, poble nostre, tenyint de verd –verd esperança- les venes de Ciutat i encenent el foc a la sang dels bons fills de Mallorca!
Els fills bords que s’ofeguin dins els bassiot de fleumes que cent mil manifestants els escopim a la cara.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada