divendres, 6 de setembre de 2013

INVASIÓ DELS LLOPS DE L'EST


L'atac cruel a dos marginats que dormien al carrer Blanquerna de Ciutat, de part de dos bergantells de 17 anys procedents de I'Est d'Europa, m'ha remogut les entranyes, m'ha singlat la sensibilitat i m'ha revolucionat els pensaments fins al punt de fer-me trontollar els principis de la meva convicció democràtica.
Arran d'aquest fet esgarrifós patesc atacs de rabiüda impotència. Fins i tot físicament se n'han ressentit els ronyons. La vella pedrera de cairuts càlculs renals s'ha revolucionat. Ara, a les cinc del matí, intent calmar el dolor desesperant amb una tisana de lletres. Per atenuar-me l’angoixa, l'escriptura ve tot d'una després de la luxúria.
Aquestes dues bèsties en forma d'home m'han ressuscitat per la memòria el cas de la invasió dels cans assilvestrats de la policia secreta de Portugal pels camps i viles de la frontera espanyola.
Quan la revolució dels clavells dissolgué la terrorífica PIDE de
Salazar, els compassius gendarmes, enlloc de fer amb els seus
companys canins
allò que havien fet amb els germans, val a dir
turmentar-los fins a la mort, els amollaren a la partió d'Espanya. Tan aviat com les autoritats competents s’adonaren, reaccionaren tot decretant la captura i eliminació d'aquelles feres sedegoses de sang.
Sense voler per res ofendre les bestioles de la selva, compararia aquella invasió de llops a la irrupció de la turba de lladres, facinerosos i assassins que patim els pobles d'Europa des que s'obriren les barreres de l'Est.
Cal reaccionar d'una manera contundent. Als llops se'ls ha de tractar com el que són: feres carnisseres. Se'ls ha de caçar, aïllar i en darrer extrem eliminar. Quan veig com els psicòpates ataquen els innocents votaria a favor de la pena de mort.
Aquests bergants, menors per edat biològica però majors i podrits pel còmput de la malícia, saben massa bé que segons la nostra llei ningú els pot fer les pessigolles endins.
Si jo hagués estat el policia que els va detenir, davant la burla que feien de l'autoritat els hauria tractat exactament com ells ho feren amb els pobres alcohòlics desemparats. Amb els llops no es pot riure. És qüestió de repressió a mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada