diumenge, 8 de setembre de 2013

L'ABOCADOR DE LA REINA


Tanmateix, els principis de la comunicació segueixen més vigents que mal. Em referesc a allò que "una imatge val per mil paraules". Aquest
axioma, en el camp de la pobresa, es tradueix en el dogma que defineix que: "No pots presumir de misèria si no armes l'espectacle".
L'estadística són xifres mortes; a la nostra marginació li manca drama. Tenim, per desgràcia, una nova pobresa. Profunda, trista, cada cop més multitudinària. Però ens manca visualització. Espectacle.
Les teringues que es formen a la placa d'Espanya, espectant el pa de Sant Antoni, o davant Zaqueo esperant l'àgape de la tarda, són insulses, anodines. Ben bé es poden confondre amb un grupet que fa cua per adquirir I'entrada d'un concert. La filera dels sense feina davant les oficines de I'atur resulta més espectacular.
Vet ací que la reina, amb la genialitat de les sobres dels creuers, ens ha mostrat el camí per posar remei a aquesta fatal mancança de tragèdia de la nostra misèria.
Es tractaria de convertir l'antic solar de “Campsa”, just al costat de Marivent, en abocador dels vaixells rodamons. En aquest cas, serien rodamars. És el teatre ideal per a la nostra tragèdia. Està desocupat, a prop del moll i custodiat pels policies que guarden el palau de les vacances de la sobirana. Sols mancaria estimular -les propines fan miracles- els marginats perquè anassin a furgar en el femer de la reina. Així, emularíem les estampes de Calcuta o de qualsevol altre ciutat arreu del món que presumeixi d'extrema misèria.
Confés que l'invent no és meu: just ran de Can Gazà visquérem un temps una mostra d'aquesta estampa. Son Espases Vell, concretament el redol de l'antiga metròpoli romana, fou en aquells gloriosos anys de les visites al nostre port de l'armada americana, l'abocador dels residus dels vaixells de guerra. Grufant aquelles pestilents muntanyes es criaren centenars de senglars que es convertien en la millor sobrassada de Mallorca.
El nom de senglars no obeeix només a la deferència d'evitar el mot de porc, sinó que també evoca la ferotgia d'aquells animals que envestien la gent talment salvatges.
Conten les males llengües que d'aquesta sobrassada va berenar Matas quan visità personalment la madona de Son Espases Vell per pactar la indemnització milionària a fi i efecte que la dama dels senglars sortís dels terrenys del futur hospital.
Els reportatges a l'abocador de la reina, farcit de miserables furgadors, donarien més profit que les sobrassades de Son Espases Vells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada