dimarts, 17 de setembre de 2013

VISITA IMPOSSIBLE DE TRES PERSONATGES ALS ENCANTS 2013


Una de les meravelles dels Encants 2013 és el clima de pau, amistat i alegria que es respira a l’ombrívola arbreda de Sa Casa Llarga.
Aprofitant aquest ambient de concòrdia un toca-collons dels nostres m 'ha plantat aquesta pregunta:
-Quins tres personatges t’agradaria que ens visitassin?
Vet ací la resposta, eixida del fons de la innocència.
1. Tomeu Català. Li daria un abraçada sentida i perllongada, per fer-li avinent que no tenc res -absolutament res!- contra ell ni contra la seva feina. Que li retorn el respecte que ell té cap a mi. Però perquè l’estim voldria recordar-li que els privilegis maten. Sobretot quan aquestes preferències costen tants de milions al poble. Les excepcions sempre acaben ofegant-te. Per altra banda. la propietat de grans edificis et fermen i esclavitzen. Si no, que miri la història dels convents, del palau episcopal i de les cases senyorials com la nostra. El regal més gran de la llibertat dels ocells i dels pobres és que no tenen gàbies.
2. El Bisbe de Mallorca. No ens cau ni malament ni bé. De moment fins i tot ens costa recordar el seu nom. Però voldríem explicar-li que la paràbola de l’ovella esgarriada s’ha capgirat totalment. El Mestre predica que el bon pastor deixa les 99 ovelles fidels per anar a cercar la perduda. Ara, a l’Església li resta una ovella
mig coixa mentre la guarda de cristians pasturam per les muntanyes. Li faríem a sabre que als sestadors de les mates li guardam un lloc per a una becada.
3. EL batle de Ciutat. És el nostre batle. Per afegitó, és l’única autoritat que ens cau bé. No oblidam que al començament del seu mandat ens va fer una visita sobtada, sense protocols ni propagandes. Aprofitaríem per encetar-li el tema que ens du pel camí de l’amargura, el problema més c1amorós i trist de la nostra marginació, com són els malalts mentals tirats al carrer. Per a aquests ciutadans, els més necessitats i desemparats del món, no hi en tot Mallorca un sol racó on
puguin trobar refugi i assistència adequada a la seva angoixosa malaltia.
Sé que cap d’ells vendrà, però voldria que, per un prodigi de la xarxa d’Internet sabessin que serien ben arribats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada