dijous, 19 de setembre de 2013

RECLAM A MIG CAMI DELS ENCANTS

Al llarg de les 10 hores de comunicació constant, aquests sis dies que hem passat d'Encants, se m'ha fet cent pics la mateixa simpàtica pregunta:
-Com va, això?
Malgrat sembli un sermó, la meva resposta ha estat sempre catequesitzant:
-De les tres finalitats cabdals que donam als Encants, dues s'acompleixen plenament; l'altra, per ara, va molt magra.
Agraint la cara d'interès que posa l'interlocutor, m'estenc en l'explicació:
Primera finalitat: trobar-nos amb els amics. Es va aconseguint de forma meravellosa. L'ambient d'aquests dies a Sa Casa Llarga és de tendra i joiosa comunió. Tot i això, falten per venir molts amics, encara. Si no compareixen, ens sabrà greu per ells perquè quedaran molt malament.
Segon objectiu: mostrar una altra cara de la marginació. També s'està complint de forma gairebé clamorosa. L'indret, les mostres, el servei, l'ambient, són tan captivadors que s'acosta a la partió del prodigi.
Tercer motiu: arreplegar un doblerons. Va magre. Ningú no se'n va amb les mans buides, però amb confitures i olis la cosa ret poc. S'han venut molts pocs mobles i les pintures esperen un enamorat. L'any passat, a aquestes alçades, havíem fet el doble que enguany. Us recordam el lema dels primers Encants: solidaritat és comprar per als pobres allò que no necessites.
Aquests darrers dies baixarem els preus. Veniu i enviau-nos compradors, per favor. Seria molt trist guardar un Riera Ferrari mentre ens manca el mínim per sobreviure.
Sabem que aquest sincer reclam serà correspost. Als desgraciats, la mala sort ens estreny, però els amics solidaris li fan pessigolles a l'aixella abans que ens ofegui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada