dijous, 21 de novembre de 2013

ANTICATALANISME VISCERAL I RABIÜT


Un dels grans regals que he de agrair a la Marginàlia és haver-me mostrat, cruelment i directa, com l'animal humà sovint no es guia per la raó, la intel·ligència o la lògica, sinó que obeeix cegament a uns instints que instal·len els seus dominis dins les profunditats obscures i tèrboles de les vísceres. Els científics, al budellam de l'home, li diuen subconscient.
Entre les forces que mouen la fera humana cal destacar com a més freqüents i predominants les fòbies, els complexos i les perversions. En aquest cas, com en tants d'altres, el diccionari és el gran mestre. Vegem les definicions d'aquestes tres encarnacions del mal. Tanmateix, l'arrel més fonda i determinant de la bèstia humana és la maldat.
A l'hora de definir la fòbia, els assenyats i prudents lingüistes em superen en l'ús dels adjectius. Segons l'Institut d'Estudis Catalans fòbia és "una aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic".
L'evangeli dels mots parla així dels complexos: "són un conjunt d'impulsos de caràcter afectiu que actuen en l'inconscient i condicionen el comportament de l'individu". El diccionari s'estén en més explicacions: complex és "qualsevol preocupació més o menys obsessiva provocada pels propis defectes, mancances, frustracions etc.". Quan es refereix al complex d'inferioritat és d'una eloqüència màxima. Si voleu entendre les misèries del president us convé llegir l'article complet.
La perversió que han exhibit els honorables i els venerables, segons els banyarriquers dels mots, no és res més que el vici elevat a la perfecció. Val a dir, vici en estat pur.
Quan aquestes tres tendències es troben beneïdes, alabades i reforçades pel l'únic i vertader déu de l'home, com és el poder, aleshores els perversos acomplexats de les reconsagrades fòbies es converteixen en monstres.
L'anticatalanisme visceral i rabiüt dels nostres franquistes dictadors de la majoria absoluta neix i creix en aquest clot de fems de la raça espanyola. Per això mateix, no hi res a fer des del diàleg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada