EL PP POT TORNAR A GUANYAR

Quan em fic a profeta de mal auguri tot avisant, amb un ai al cor, que a les properes eleccions el PP pot tornar a guanyar, els crèduls em titllen de boix. Als innocents ben intencionats els sembla impossible que una banda de lladres, facinerosos i traïdors tornin a rebre la confiança de la majoria dels votants.

Jo, després de recordar-los el proverbi que sentencia que "els confiats van a l'infern", el faig una sola pregunta:

-Alguna vegada heu hagut d'aguantar, en mala hora, com a apoderats de partit o com a components obligats de la mesa, una jornada d'eleccions?

Repetides vegades a mi m'ha tocat aquesta dissort. Record com un malson la desfilada de gent estranya, totalment desconeguda, talment aparicions d'un altre món. Els mutants, sobre en mà, arribaven per cotxades. Entraven a la sala triomfants conduïts per un descarat militant del PP. Els transportats es deixaven dur. Es fiaven del guia, l'havien vist a tots els funerals de la família.

Llavors, era víctima d'una esgarrifosa visió. El meu cos, carn de poble,
era envaït per una plaga d'insectes, que em devoraven a picades d'agulla.

Davant la boirosa pantalla dels meus ulls clucs desfilava tota la gama
dels insectes que voten, des de sempre i per sempre, el PP.

Hi havia una gran munió de someretes del bonjesús, amb la seva carinoia
de mongoles profundes, totes frisoses de retornar al seu amagatall. Impresionava l'esbart de paparres disposades a seguir aferrades al poder. Esglaiat, aguantava la fitorada de les sangoneres tot proclamant amb llur mirada: "Tanmateix calcarem les traces dels nostres. Seguirem xupant la sang del poble". Em venia una arcada d'oi quan s'acostava una mosca d'ase que just havia deixat el cul del president per venir a votar. Els escarabats buiners, amb la seva fetor d'aprofitats, em feien arrufar el nas. Amb la seva actitud desafiant proclamaven "tota la merda és bona per arrodonir la nostra pilota".

Però on la meya impressió arribava al grau suprem d'esgarrlfanca era
quan apereixia un pregadéu afuant-me les seves urpes castradores.

No ho oblidem mai, camarades, el PP guanya i seguirà guanyant per l'empenta de la religió. L'Església i el PP són una mateixa cosa. Us parl de la "mantis religiosa", la devoradora. En català es diu pregadéu o cavall de serp. Tant se val. En castellà, sobretot a Amèrica del Sud, li donen el nom de "santateresa". I una plaga de catòlics votant el PP és molt pitjor que una invasió de llagosts. Ho arrasen tot.

Mentre els insectes em devoraven, els nostres gallets, els que havien
jurat que acabarien a picades amb tots els insectes del PP, es pentinaven la cresta davant el mirall del seu narcisisme suïcida.