dimarts, 5 de novembre de 2013

EXTORSIÓ DE LES MONGES AL POBLE DE LLUBÍ



Em podria passar anys criticant a tot déu i mai no me’n penediria, però l’exabrupte que vaig amollar a les monges de Llubí encara em dol.
Vet ací que un article, de diumenge passat, al Diario de Mallorca em va gratar la crostera. El títol era explícit i directe: “Las monjas piden 600.000 euros por un inmueble valorado en la mitad de precio”. El subtítol dóna la clau de la crònica: “La comunidad de Franciscanas alega que un grupo inversor se ha interesado en el antiguo convento, sede de la actual escoleta municipal”.
Per una banda, m’ha alegrat comprovar de quina manera vaig encertar en la meva qualificació jutjant que l’actitud d’eixes dones de Déu era de gent pocavergonya i aprofitada.
Per altra, un qüern de detalls de la crònica de J. Frau ha afegit llenya al foc de la meva ràbia.
L’article insinua, com a de passada, que l’assumpte de la venda ho porten uns advocats. Després de més de 100 anys de viure en el poble i per al poble amb sant matrimoni, això dels missers sona a divorci. El mínim de delicadesa reclama que sigui la Mare General la qui mostri cara. A l’hora del comiat, quan el batle presidia la comitiva de l’homenatge, la Congregació no hi envià cap advocat. S’hi presentà tota la junta de monges Franciscanes.
Insistesc en el mateix argument que vaig brandar com una espasa en les dues darreres comunicacions sobre aquest desagradable assumpte: davant la llei de propietaris el convent pertany a les monges; però moralment és del poble que el construí. Ara, per més burla i afronta, les mongetes extorqueixen el poble amb l’amenaça de vendre un patrimoni popular a uns inversors forasters. Ja ho val!
La raó que, segons el batle del PP, exhibeixen les mongetes per justificar aquest robatori amb extorsió és patètica: les santes fadrines necessiten molts de doblers per tenir cura de les seves germanetes velles. I les més de mil velles que esperen i desesperen per entrar a una residència, no són filles de Déu?
Per altra part, les superiores, amb negocis bruts, priven les Franciscanes de redimir totes les seves contradiccions tot morint en la santa i extrema pobresa.

2 comentaris:

  1. Contradiccions i desvirtuts d'uns personatgues conquerits amb la realitat substancial de la vida. No se a on punyetes està el vot a la pobreça, la caritat i el servei als més desfavorits.. Si San Francesc alças el cap, no quedària superiora negociant.

    ResponElimina
  2. Aparte de estar de acuerdo en lo que dice, Jaume Santandreu,quiero añadir que yo tengo una Tia Monja Franciscana y que la he borrado de mi Familia por apoderarse de algunas joyas de mi Difunta madre a escondidas , cosas como estas son las que hacen que nos alejemos de los que dicen ser los representantes de Cristo en la Tierra, supongo que si Dios existe, también pedirá el Divorcio

    ResponElimina