dilluns, 11 de novembre de 2013

PER DESMAMAR EL RUC, MATA LA SOMERA


Talment un malalt desnonat que pren qualsevol remei per tal de mitigar el seu estat, aquest condemnat a cercar raons, que som jo, acudeix a qualsevol font d'explicació per tal de trobar una mica de llum a la nostra irracional i caòtica situació actual.
Junts hem demanat auxili als mites, a les rondalles, al subconscient col·lectiu... Fins i tot, en un atac de desesper, hem apel·lat a l'Evangeli segons un de tants, com diria el poeta dels poetes Blai Bonet.
Avui m'acost al panorama més rústec i salvatge del nostre poble com és la Mallorca profunda. La Mallorca que pinta magistralment i esgarrifosa mossèn Salvador Galmés en la història del garriguer d'Infern.
Eixos garriguers d’Infern, en què s'ha convertit la nostra Terra, com són Bauzà, Fabra, Wert, Rajoy i companyia que apliquen els remeis brutals i salvatges de la Mallorca fosca. Per desmamar el ruc, maten la mare; per no haver de guarir el coix, li tallen la cama; per emmudir un poble, li arrabassen la llengua; per convertir els ciutadans en esclaus, els sanen d'arrel els testicles de la llibertat i la cultura; per assaciar les seves sàdiques ganes de fer patir la gent, fermen els indefensos a la soca de les formigues carnisseres.
El darrer exemple d'aquestes salvatjades l'ha donat el president de la Comunitat Valenciana (per mi País Valencià) tancant RTVV.
Tanmateix, segueixen els lemes de la metròpoli que els dóna confiança amb la seva barbàrie: "Muerto el perro, se acabó la rabia". Dit en bon català, morta la cuca, mort el verí. I a la gent que protesta cal adormir-la. La millor morfina és la demagògia. “No cerraré un
colegio o un hospital para mantener abierta una televisión
", proclama tot fresc el successor de Zaplana. Quina barra!
Dins la nit de la Mallorca rústega estant m'arriba el ressò de les
carabassotades dels xots que lluiten per fer-se amb el domini de la
guarda. Es mufen a mort. Cada xot se sent investit d'un poder definitiu. Es el poder de la dictadura d'un govern en majoria absoluta contra el poder dels àrbitres judicials.
L'espectacle es dantesc, esgarrifant. El perill no és que es matin els xots passers, sinó que ens quedem com un poble eixorc, sense descendència. Sense futur.

3 comentaris:

  1. amigo jaume:hace una semana fui a darte un abrazo pero tu ibas en manacor.
    sabes que soy javier seijo y quiero charlar mas a menudo contigo porque me haces mucho bien

    ResponElimina
  2. muy buen comentario, enhorabuena por tu labor.

    ResponElimina