diumenge, 10 de novembre del 2013

LA INSUBORDINACIÓ COM A FONAMENT DE L'ESGLÉSIA



Tenc tan assumida la meva definició de l'home que ja ni en parl. Al
principi de descobrir-la, la treia per pa i per sal. Cada cop la trob més
encertada. He deixat per a la prehistòria allò de l'home com animal
racional. Animal, bèstia, fera, sí, en tot i per tot; racional, res de res.
Però de res! La meva aclaridora, definitiva i definitòria descripció de la cosa humana diu: l'home és un animal contradictori.
L'home, com més perfecte es presenta, més contradictori resulta. La rasera que aplicam a la persona es trasllada, amb igual mesura, a les seves institucions. Una institució que es proclama als quatre vents, santa, modèlica, catòlica, apostòlica i romana ha d'amagar
necessàriament dins les seves entranyes un femer de contradiccions.
Tal és el cas de la nostra església. Dic nostra perquè la pagam amb els doblers de tots.
Un fonament de l'Església catòlica adduït com a argument irrefutable de llur santedat pels apologetes de torn, és el martiri. Els màrtirs són l'aval més important per mantenir el prestigi d'Església de Jesús, malgrat tot i per damunt de tot. Tot és un clot de fems d'abusos, pecats i crims contra la humanitat.
La definició de màrtir és molt simple. Màrtir és un caparrut insubmís que es deixa matar per defensar la seva insubordinació a les lleis del tirà.
Però ni en aquest sagrat capítol del sacrifici suprem l'Església s'allibera de la seva podrida contradicció. Així, un metge de l'Opus, treballador de la sanitat pública, que es nega a complir amb la llei de l’avortament, és un heroi. La mateixa qualificació es guanya un regidor que es nega a legalitzar el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. Mentrestant, els insubmisos contra el decret del TIL o contra els nous decrets de Nova Planta, els autèntics màrtirs del bé comú i de la llibertat, són uns revoltosos dignes de forca.
Tanmateix aquella antiga i sagrada sentència que proclamava que “la sang dels màrtirs és llavor per néixer nous cristians" se segueix
complint ara més que mai en el camp de les nostres essencials resistències.

2 comentaris:

  1. Aquest metge i aquest regidor pot ser que siguin seguidors de una llei dictatorial i cruel; però mai seran herois; per moltes floretes que els tirin els seus caps tirans perquè siguin bons vasalls; a mi particularment em fna oi

    ResponElimina
  2. Como ateo convencido, apostata y con una raiz educacional/cultural católica de la que no quiero ni debo desprenderme, considero que la perversión de la iglesia se ha ido fraguando y diabólicamente apoderándose de la gran masa de déviles de espíritu como el médico y el político al que haces refetencia.
    Los cimientos de esa iglesia están podridos y nada bueno se puede esperar de ella.

    ResponElimina