dilluns, 25 de novembre del 2013

HOMENATGE AL MILLOR PELLUCADOR DE LLOSQUES

En Joan és un dels personatges més entranyables que a hores d’ara viu a Can Gazà i que empenyora totes les seves forces i il·lusions a portar la utopia de l’autogestió en davant.
Una de les constants de Marginàlia és que els seus habitants sempre et sorprenen. Però mai no hagués pogut sospitar que rere Aquell fatxenda, tirant a petulant, que vaig conèixer com a client perseverant del menjador de Can Gazà, s’hi amagàs l’agradable infant pubill de bona mare. Tot i això, aquesta encantadora criatura va marcada per la vida per una angoixosa i angoixant malaltia psíquica que l’ha condemnat al camp de concentració de l’exclusió social.
L’actitud que més enveja em fa d’en Joan és que es mostra i es comporta tal com és, sense avergonyir-se de res del que li pugui haver passat. No cal dir que amb aquesta postura, mantinguda amb una caparrudesa suau i senyorial, l’antic reporter fotogràfic d’Última Hora i El Temps s’ha guanyat el respecte i fins i tot l’afecte dels gazanencs.
L’altre dia, a la cuina, la preparació de sopar per als 220 congèneres de Zaqueu donà peu a en Joan per contar-me de quina manera s’havia escapolit dels aprofitats que sempre li demanaven tabac a la coa dels entrepans de l’antic Carrilano.
Jo em tenc, ja què ho som –m’explicà Joan com si recitàs un salm de matines- pel millor cercador de llosques de tot Ciutat.” Empès per la meva cara d’esglai el fumador de deixalles m’explicà les regles del bon pellucador.
-La primera norma d’un bon llosquer és aixecar-se de bon matí, abans que els transeünts hagin trepitjat el tresor. Els primers llocs on t’has de dirigir són les parades d’autobús. En aquests agres pots trobar cigarrets gairebé sencers. Molts de viatgers esperen el bus fumant i, obligats a pujar al vehicle ràpidament, es veuen forçats a fer les llosques grosses”.
En Joan continuava amb un to entusiasta contant-me de quina forma es va desfer dels emprenyatius ionquis que l’ofegaven demanant-li tabac:
-Llavors, quan ja tenia la taleca ben curulla, em refugiava al meu xupano on denejava curosament el material recollit. El tabac bo anava a una capseta, mentre que el més xerec anava a parar a una bossa de plàstic. Amb dos dies de donar als pidolaires aquest tabac negre i humit em deixaren d’emprenyar”.
En Joan i altres personatges com ell són els qui es mereixen l’homenatge que a nit es farà a Can Alcover.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada