DESOBEDIÈNCIA CIVIL

Som fill i fidel seguidor de la cultura romana. Els llatins sentenciaven:"Mens apretata discurrit". Eix apotegma, des de la cuina estant, es tradueix dient: "El cervell espremut fa més suc". De la veritat d'aquest refrany en dóna testimoni la llimona.

Aquest dies es multipliquen les notícies que em suquen la neuroneta que em queda, ballant copeos. Per aclarir-me sobre el significat profund de la desobediència civil, que,
en bon criteri, és la drecera que els resta als docents per no caure en els paranys dels caçadors de recompenses, he acudit a les llicons clarividents del diccionari. Del “Diccionari Català-Valencià-Balear", és clar.

He partit d'una evidencia popular: "els mallorquins -en quedam alguns,encara, refugiats a les cisternes seques talment republicans del temps de la guerra incivil- a l'obeir li deim creure".

Els significats de creure, segons Alcover MolI, són aquests:

- Adherir-se a una cosa com a vera o a una persona com a veraç.

- Tenir per ver alló que altre diu.

- Obeir.

- Opinar. Pensar-se. Imaginar-se.

La part dedicada al refranyer està farcida de sentències com aquestes: “Creure és criança"; "Qui no creu amb raons l'has de fer creure amb bastons".

Per altra banda, la fe autèntica és la "fe-fidúcia". Per poder creure has de poder confiar. Has de poder fiar-te. Si no et pots fiar, no has de creure. No has d'obeir.

Quan comanden els tirats l'única resposta digna és la desobediència. L'objecció de consciencia. La rebel·lió. Aquesta és la doctrina que m'ensenyava el professor de moral, el venerable Pare Gaspar Munar, el qui dóna nom al carrer veÍ de Can Gazà.

L'assenyat i piadós colltort ens explicava el principi dogmàtic de Sant Tomàs. "Si un àngel ens diu una cosa, però la teva consciència te'n mostra una altra, has de seguir el dictamen de la teva consciència" amb totes les repressions i conseqüències. 

Cal donar la vida per allò que hom creu.