dilluns, 7 de gener de 2013

36. EL MIRACLE D'ATACAMA



Com has patit, estimadó meu, amb els miners xilens, enterrats 70 dies a 700
metres baix terra. La teva claustrofòbia t'obligà a identificar-te amb la seva
situació. Quan començaves a fruir el goig del seu prodigiós salvament, t'envaí un
patiment superior a la mateixa angoixa ofegadora. Jo, el teu déu, vaig ser el
causant d'aquest nou suplici.
Tota la teva alegria s'ensorrà en el moment que feren comparèixer el meu nom enmig de l'acte sacramental del rescat. El venerable bufó dels miners, davant mil milions d'espectadors televisius, atribuí a la meva mà la seva salvació. L'aprofitat president andí prengué la referència del predicador d'Atacama per tapar de fal·làcies les seves injustícies socials.
Quina poca cintura teniu els agnòstics! Els no creients sou tan fanàtics com els beats! Reflexiona tranquil. El miracle és que un condemnat a mort cruel i lenta s'aferri a la fe per mantenir-se viu i fornir l'esperança dels seus companys de suplici i d'infern.
Jo no aguaitava pel cony de la partera per estirar amb fòrceps els nounascuts. M'hauria agradat ser-hi. Els conreus dels pobres i els deserts presideixen la llista dels meus llocs preferits. No he intervingut en el miracle per inamovible coherència.
La meva mesura és igual per a tots: no puc salvar els miners de Xile mentre deix morir els de Xina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada