diumenge, 27 de gener de 2013

56. CARISMA CONTRA FAM



En moments de crisi, els miserables ens aferram més a la il·lusió que ens provoca un líder carismàtic que a la materialitat mateixa d'un tros de pa.
El teu déu, desvalgut minyó, s'estaca a la teringa dels famolencs.
La llista de profetes, de tot tipus, que arreu del món han alçat l'esperança d'un poble en el moment de la seva agonia és nombrosa i alliçonadora.
Amb Obama, pel fet de ser negre, n'hem viscut una demostració estimuladora.
En aquest punt rau la profunditat inabastable de la meva tristesa desesperada. En els difícils i foscos instants que correm, la petita i patida pàtria nostra es troba orfe absoluta de qualsevol cappare que pugui insuflar un alè d'ànim al cos de la nostra malmesa col·lectivitat.
Si voleu estrènyer un punt més el nus de la desesperació, podem repassar junts les diverses instàncies mallorquines. Església, en coma profund irreversible sense possibilitat de cap miracle. Política, una fosa oberta escampant al quatre vents la pudorassa de la seva podridura. Sindicats, mòmies endolades mirant de rapinyar l'última bestreta de l'herència del mort. Moviments populars, monuments funeraris dins la necròpolis del passat. Intel·lectuals, avortaments dins la placenta del narcisisme avorrit i estèril.
Per evitar que la depressió acabi ofegant-me, cuinaré sopes per als pidolaires i m'escardaré la veu a les manifestacions de l'OCB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada