divendres, 18 de gener de 2013

47. POBRE BON JESÚS



Em sap greu, però reconec que he fet molt de mal a Jesús de Natzaret. Només l'Església n'hi ha causat més que jo.
Estimat hagiògraf, m'adon que he de posar un esment especial en les meves assercions. Massa bé sé que estàs enamoradísim del Fusteret. Jo també li guard una estima infinita.
Els poders religiosos i civils del seu temps el clavaren a una creu, però els qui li han inferit el mal pitjor són els qui l'han aprofitat per dominar cel i terra. Entre aquests danys irreparables el més nefast de tots ha estat fer-lo passar per déu. Un déu amb tots els atributs de les divinitats paganes que els sàtrapes cristians  esborraren del mapa, mentre el poble els enyorava.
El Bon Jesús era fill meu, com tu, com qualsevol infant que agonitza de fam. Si vols, li poden concedir el títol de primogènit. Però tota la força -gairebé infinita- de la seva persona i del seu missatge dimana, a dojo, de la seva humanitat. Sempre es referia a si mateix com a “fill de l'home". Fou home. L'home perfecte. El mestre. L'inventor de la doctrina que pot salvar la humanitat.
La cosa que em fa més gràcia és que a madò Maria l'adoreu com a "Mare de Déu". I l'Increat mai no pot tenir mare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada