dijous, 24 de gener de 2013

53. ELS CONVENTS, CAPOLADORS DE PERSONES


En mala hora ens quedàrem sembrats i garratibats davant la televisió aglapits per la pel·lícula titulada "Història d'una monja".
El film gratà, tot removent els solams més densos de les nostres històries, les nafres més profundes de les nostres vides.
Et parl en plural, sofert siamès meu, en aquest cas més que mai, perquè, en aquells anys d'esmicolament gradual al Seminari, jo patia més que tu engrillonat a les tàvegues de la teva cega impotència.
A mida que ens identificàvem amb la peripècia d'aquella santa monja, capolada per les moles del convent, la tristesa ens pujava, feta calfred d'angoixa, des de les profunditats de les nostres entranyes. Vàrem acabar plorant de pena i de ràbia. Des de la mort de la nostra mare no havíem vessat unes llàgrimes tan amargues.
D'una forma diàfana i sensible, la pel·lícula desvetllava la tàctica diabòlica del sistema: castrar, capolar a força d'humiliacions constants i actes contra natura la dona -donassa!- caçada als filats d'una falsa mística per poder-la manejar com una esclava.
Només dues persones estimaren i respectaren aquella enamoradora criatura: un metge ateu i un negre idòlatra.
La maçada final ens deixà paralitzats, capficats a l'abisme de l'esgarrifança.
Nosaltres també hem sortit de l’Església per la porta de darrera, gelats per l'absència cruel del més mínim detall d'humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada