dimecres, 23 de gener de 2013

52. EL PAPA I ELS PEDERASTES


Benet XVI va complint la promesa amb la qual aconseguí que els vells i aterrits cardenals l'elegissin Papa: netejar la taca de pederàstia que ennegreix la imatge de l'Església. Va començar pels EUA, de bracet amb En Bush, i continua ara per Austràlia abrigat per l'Opus.
Malgrat que el Papa, quan demana perdó, sembla que l'atorga, hom ha d'admetre que en aquest assumpte s'ha operat un canvi a la diplomàcia vaticana. Davant tanta brutor, el Papa ha optat per mostrar cara. Per agafar el bou per les banyes. Acarar-se a la realitat és una tàctica infal·lible, però fins ara absent del modus operandi de l'Església.
Us imaginau quants de casos d'abusos sexuals a infants de part d'eclesiàstics  conegué el Prefecte del Sant Ofici per prendre de Papa aquesta determinació? Us imaginau la bestial quantitat de doblers que ha hagut de pagar l'Església per tapar boques?
Jo no deman que l'Església mallorquina imiti el Papa en aquest aspecte. Si el nostre bisbet no treu cara, molt manco la mostrarà. Els abusats per capellans i frares sobreviurem sense que l'Església ens demani perdó. Els assassinats pels catòlics aconseguiran la justícia històrica sense el penediment de la jerarquia. L'Església mallorquina morirà ofegada per la seva pròpia saliva.
No podem demanar més a un Papa que s'amaga dins l'armari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada