diumenge, 6 de gener de 2013

35. ESTIMADA ESGLÉSIA NOSTRA



Sovint hem denunciat la fua que ha de pegar l'Església per no perdre el tren de la història. Per deixar-ne constància, recordam junts una de les versions més benignes. Per convertir-se a l'Evangeli, l'Església ha de patir un dolorós procés de mort i resurrecció. Mentrestant, per deixar de ser una repugnant secta inacceptable:
Ha de retornar a la democràcia dels primitius cristians tot elegint, des de la base, els seus dirigents.
Ha de deixar de ser misògina i fer que la dona tingui els mateixos drets i possibilitats que els homes arribant fins i tot a poder ser capellans i bisbes, com esdevé a les altres esglésies cristianes.
El celibat dels capellans ha de ser optatiu, començant per rescatar la multitud de sacerdots que ha tret fora per mor del seu matrimoni.
Ha d'acceptar i beneir el sexe com el gran regal de Déu que és, molt més enllà de la procreació.
Ha d'esborrar qualsevol ombra d'homofòbia, tot ajudant a sortir dels armaris a les porprades matrones.
Ha de retornar al poble el seu immens patrimoni. Mentre cerca formes i fórmules per desfer-se dels fermalls de les seves riqueses, ha de fer produir els seus béns fins a autofinançar-se.
Així, el Vaticà seria la seu ideal per a l'ONU i la nostra catedral el millor palau de congressos.

1 comentari:

  1. Bon dia Jaume.
    Soy Iris, el otro día le pedí ayuda para elaborar un trabajo de la universidad sobre usted, pero na Cati no me ha contestado. Ahora estoy analizando ''Dues espipellades de cotó'' y me gustaría saber, si no es molestia para usted, que le llevo a crear ese poema y si guarda alguna relación biográfica.
    Muchas gracias y espero no importunarle.

    ResponElimina