Sovint hem denunciat
la fua que ha de pegar l'Església per no perdre el tren de la història. Per
deixar-ne constància, recordam junts una de les versions més benignes. Per convertir-se a l'Evangeli, l'Església ha
de patir un dolorós procés de mort i resurrecció. Mentrestant, per deixar de
ser una repugnant secta inacceptable:
Ha de retornar
a la democràcia dels primitius cristians tot elegint, des de la
base, els seus dirigents.
Ha de deixar
de ser misògina i fer que la dona tingui els mateixos drets i possibilitats que
els homes arribant fins i tot a poder ser capellans i bisbes, com esdevé a les
altres esglésies cristianes.
El celibat dels capellans
ha de ser optatiu, començant per rescatar la multitud de sacerdots que ha tret fora
per mor del seu matrimoni.
Ha d'acceptar i
beneir el sexe com el gran regal de Déu que és, molt més enllà de
la procreació.
Ha d'esborrar
qualsevol ombra d'homofòbia, tot ajudant a sortir dels armaris a les porprades
matrones.
Ha de retornar
al poble el seu immens patrimoni. Mentre cerca formes i fórmules per desfer-se
dels fermalls de les seves riqueses, ha de fer produir els seus béns fins a
autofinançar-se.
Així, el
Vaticà seria la seu ideal per a l'ONU i la nostra catedral el millor palau de
congressos.
Bon dia Jaume.
ResponEliminaSoy Iris, el otro día le pedí ayuda para elaborar un trabajo de la universidad sobre usted, pero na Cati no me ha contestado. Ahora estoy analizando ''Dues espipellades de cotó'' y me gustaría saber, si no es molestia para usted, que le llevo a crear ese poema y si guarda alguna relación biográfica.
Muchas gracias y espero no importunarle.