dimarts, 15 de gener de 2013

44. UN MIRACLE


Déu meu, port dues setmanes amb una tos desesperant. Quan em fic al llit m'envesteixen els atacs desenfrenats. M'ofeg. Em sembla que mai més podré  dormir.
Si m'aparegués la Verge de Fàtima oferint-me un miracle, m'oblidaria de la fam del món, dels amics que pateixen càncer, de la llista d'aturats, de la urgència de la pau, per implorar-li el prodigi de fer desaparèixer la tos del meu cos.
A l'hora d'escriure "La segona mort " em revelares el tarannà miracler de la  nostra mare.
Ella ho explica a l'única obra de teatre que m'has inspirat.
"Necessites miracles petits. Abastables. Els grans prodigis no serveixen per res. Si ara gastàs tots els meus estalvis en miracles per aturar les guerres seria un miracle tudat. Per primera, ningú pensaria que fos un miracle meu. Els polítics, els diplomàtics, els mediadors, els protestataires... tothom s'atribuiria la gesta. Per segona, just acabat de fer el miracle els capclosos del poder començarien una altra guerra  a qualsevol indret  on poguessin matar moros i treure petroli.
La gent necessita miracles petits, com calmar un mal de queixal, treure el carnet de conduir o guarir un constipat. Tanmateix, a les mares només ens necessitau per les coses petites. Per les importants hi ha els pares, els amics, els doctors, els professionals i les tiradores de cartes”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada