divendres, 11 de gener de 2013

40. MÉS SOFISMES, ENCARA



Aquesta és l’hora millor per escoltar-me, vell matiner. En el teu cervellet de gorrió, l’olla dels pensaments ha calmat el bull. Les neurones –les poquetes que et resten ballant boleros– es lleven les lleganyes. Tot el monestir dels miserables dorm, encara. El galà de nit embriaga l’aire. Sens dubte, Patrick Süskind, el pare del “perfum”, s’inspirà en el galà de nit que encisava els seus malsons baix de la seva finestra.
Un altre argument amb el qual sant Climent bunyolí intenta justificar la seva fe de carboner és la creença ferma en la força del desig profund. Segons ell, la intuïció, com passa amb Ramon Llull, precedeix la ciència tot obrint-li camí.
Què no donaria jo, pobre fantasma divinal, perquè aquesta agomboladora teoria fos veritat! Però el desig, per molt pregó i universal que sigui, no pot crear  la realitat de les seves utopies.
Posaré d’exemple un dels desitjos més intensos, com és el d’uns pares eixorcs que cerquen amb totes les seves forces engendrar un fill. El santíssim matrimoni restarà sense fruit mentre la drogoaddicta tirada damunt el portal del prostíbul resta embarassada d’un sol bot. Lourdes i Fàtima –per retreure dos pols de concentració d’anhels– cada cop es troben més curulls de pelegrins, però el càncer segueix expectant la vacuna miraculosa.
Ets matèria desgraciadament pensant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada