dijous, 6 de juny de 2013

179. RECEPTES D’ERMITÀ

Atabalat com anaves per haver trobat nius de rata en els sagraris dels teus pensaments i sentiments, no m’ha estranyat que em demanassis com preservar aquets racons íntims.
Les meves receptes són com les sopes d’ermità: pobres, senzilles i inimitables.
Per guardar els teus tresors de lladres només et puc recomanar arts antigues, armes primitives, manyes casolanes, virtuts desacreditades, mètodes passats de moda, destreses artesanes.
Per cuinar el plat de la resistència i aconseguir que cap enemic no s’atansi a les teves murades necessites:  disciplina, paciència, ironia, desconfiança i, sobretot, fiar-te del déu més miraculós de tot l’Olimp, que és el temps. La gent del teu poble, que ha deixat de ser el meu perquè jo no vull ser ídol d’esclaus, sentencia: el temps ho cura tot. Jo complet l’axioma tot proclamant que: “i allò que no cura, ho mata”.
Desconfia, fill meu. No et fiïs de res ni de ningú. Deixa d’una punyetera  vegada de ser babau. Treu de les teves arrels genètiques, culturals i històriques la màxima capacitat de sospita. Si t’oblidassis de les mandangues que t’han imposat els poders fàctics dels doblers, la comandera i la figurera, i obrassis segons els teus instints, esdevindries la independència personificada.
Parl de la nissaga pagesa, de la subespècie gai, de la casta sacerdotal i de la mestria agnòstica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada