dilluns, 3 de juny de 2013

176. LA GERRA DELS MALLORQUINS

Martí Tacó meu, espolsa't la son i para bé el teu orellam al que avui et dictaré.
Per arribar a les arrels de les jeies de l'home cal capficar-se en els mites. Els prepotents occidentals guardau noció dels grecs i jueus. Les meves històries sagrades són també mites. Una nit, en somnis, t'explicaré el que va passar amb el gran intèrpret dels símbols, el meu fill Freud.
Al costat d'aquests mites majors, cada poble guarda gravada en el seu tarannà la seva pròpia mitologia.
A Mallorca, els anomenau rondalles. Jo, mosca vironera, estava amb mossèn Alcover quan les recollia de la gent i les traduïa al seu llenguatge pagès. Al principi he intentat una bestreta del seu estil.
La rondalla d'en Joanet de sa gerra hauria d'estar gravada al frontispici de cada institució i al cor de cada mallorquí. L'amo en Joan s'enfilava per la favera fins al cel i cada cop aconseguia convertir-se, ell i la família, en grans personatges, fins que l'ambició el portà a voler ser el Bon Jesús. Llavors, Déu l'envià altre cop a dins la gerra.
Els mallorquins ho teniu més negre que en Joanet: a més d'enfilar-vos per la favera heu romput la gerra.
Anhel el moment de la retornada dels cristians: la meva gerra és la cova de Betlem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada