dimecres, 26 de juny de 2013

199. CAN GAZÀ, UN MONASTIR


Al terme del teu pelegrinatge, aimat foll trescadís, la vida t'ha regalat Can Gazà com a premi i resum de la recerca amb els exclosos. T'he escoltat quan donaves diverses definicions d'aquesta casa pairal on hi penses passar les teves velleses immers dins la teva família de marginats. Per això, vull fer-te avinent la definició de Can Gazà que crec més propera a la realitat, tot i que les altres serveixen també de referents.
El nom oficial de comuna terapèutica, a la pràctica, es redueix al fet de viure en comú unes persones, sense utopies revolucionàries, arreplegades per la necessitat de guarir-se de la intempèrie.
L'ocurrència que és un talego en llibertat s'acosta al mode d'actuar i reaccionar dels presos de la misèria.
Per la part disciplinària, el nom de quarter s'avé amb l'experiència que guarden molts gazanencs del seu pas per la Legió. Segur que a tu et miren com a un general.
Pels teus furs íntims, Can Gazà és el teu nou Son Sureda de l'ancianitat. Tanmateix, la definició que li ve clavada és la de monestir de miserables. Talment com eren en un principi els convents de sant Benet. Els lemes "ora et labora", "l'host és Crist", "primer és el convent que els membres", funcionen com a fonaments, essent tu el pare abat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada