dissabte, 8 de juny de 2013

181. ASSALT A L'EDÈN

Contemplant l’obra del pintor Miquel Mesquida et vaig inspirar eixa tamborada:
Moisès recollí dels arcans egipcis per empeltar-lo a la soca del poble de Déu el mite del paradís perdut. A totes les cultures, el drama posa en escena els
mateixos elements: un Déu gelós i venjatiu que ho domina tot; una serpent
malèvola que mossega la poma i una femella ambiciosa amb un mascle manyac
que perden la innocència quan s'adonen que són déus d
'argila, amos i
senyors del seu propi destí.
Pe el cabdill jueu no féu res més que extreure del subconscient de la
humanitat el dimoni de la culpa per encadenar el poble que fundava
, reduint
una guarda d'esclaus salvatges en un ramat de xots acomplexats.
El mite de l'Edèn compareix cada pic que el llop humà esclata, a la posta de sol, udols de creació dins la pleta de lIur sensibilitat. L'home camuflat d'artista
aconsegueix burlar la vigilància dels dictadors de la moral que condemnen als
foguerons inquisitorials qualsevol brostall de llibertat
.
Cal reconquerir el paradís perdut. Lladres de la creació, bandejats de les
llibertats, hem d'assaltar els murs sagrats de l'Edèn. Només retornarem al paradís
si recobram la nuesa dels nostres engendradors. Despullats de cos i sexe,
assaltarem l'Edèn de les curolles i de les espipellades a la felicitat
”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada