divendres, 21 de juny de 2013

194. ELS MARGINATS VOLEN DÉUS

Avui em veig obligat a apel·lar a la teva experiència de vell catòlic il·lustrat. Em referesc a la paràbola de l’encarnació. La bella història de l’intent de salvació de la humanitat de part del gran Déu. Em referesc al qui està per damunt meu i dels altres ídols.
Un bon dia, Déu pare, cansat de quedar-se amb la cabellera en les mans cada cop que intentava alçar un nàufrag per treure’l de la tempesta, determinà que el seu fill s’encarnàs, fent–se un home com qualsevol altre.
Però els homes volien un déu i crucificaren el fill de l’home. Llavors, els seguidors del salvador s’enginyaren per ressuscitar-lo i tot seguit tornar a convertir-lo en déu. Un déu crucificat que presideix els tribunals de la Inquisició, despatxos de dictadors, coronacions dels reis i dormitoris de la màfia vaticana.
Els homes que grufen la terra, els esmicolats, els exclosos, són tant imbècils com la resta dels humans: volen que qui els salvi sigui un déu.
A tu, novici de redemptor, els teus marginats no t’accepten com a home, com a germà al seu costat. Et respectarien i admirarien si visquessis com déu.
Et traeixen, et crucifiquen i et neguen tal com feren els deixebles amb el mestre de les benaurances.
No te n’escaparàs: et mataran per fer-te déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada