dimecres, 19 de juny de 2013

192. LA DEIXA DELS TEUS POBRES

Quaranta anys de viure al costat dels marginats t'han aferrat una saviesa  especial per conèixer-los, estimar-los i tractar-los. Aquest tresor no és teu. Pertany als qui  gratuïtament i amorosa el t'han confiat. Tenim l'obligació, tu com la burra i jo com Balaam, de dedicar uns capítols d'aquest testament a perpetuar aquestes lliçons magistrals.
Aquest catecisme dels exclosos es troba recollit pel teu àngel de la guarda, Jaume Mateu, al llibre “Marginàlia”. Però és just que una petita mostra figuri al costat de les nostres veritats eternes.
Com a vell professor, faré una becaina mentre tu, alumne aprofitat, pelluques sentències a la crònica de "L'exclusió social a Mallorca  (1967-2007)" vista de forma apassionada, des del teu propi caire.
Em sent identificat amb la confessió del nostre prebost Pasolini, gravada al frontispici de “Marginàlia”: "No hi ha sopar o dinar o satisfacció en el món que valgui una caminada sense fi pels carrers pobres on cal ser dissortats i forts, germans dels cans". I fills dels llops de la nit.
Com déu dels teus sentiments som testimoni i víctima d'eixa veritat: "Només pensar que un u per mil dels esgarrifosos casos que em conten pugui ser real, em deix enganyar gustosament nou-centes noranta-nou vegades". En aquest cas, canvies de categoria: passes d'enganyat a explotat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada