diumenge, 9 de juny de 2013

182. MOTXILLA AMB EVANGELI


En els darrers baptismes celebrats et decantares pel sermó de la motxilla. Explicaves que la bella al·legoria era invent de la teva germana monja, que es dedica a fer de mare als infants marginats de Mallorca. De passada, recordaves que molts d'infants no tenien la sort del minyó que batejàveu.
Contaves: "Un dia, l'educadora de l'infant desemparat es demanà què podia fer per aquest esquinçall d'humanitat. Aleshores s'imaginà que posava a l'esquena de l'infantó una motxilla on hi aniria dipositant totes aquelles coses que un dia li podrien ser útils. Somnia que un dia aquell filló, trescant pel desert, tindrà set. Aleshores, posarà mà a la motxilla i treurà la cantimplora d'aigua. Una nit de fosca tancada, repetirà el mateix gest amb una llantieta".
Aquesta és la millor paràbola de l'educació.
De cop, dramatitzaves tot clamant: “Per favor, dipositau a la motxilla dels  vostres fills les coses més lleugeres i agradables. L'Església ompli de pedres feixugues la meva motxilla i he caminat ajupit tota la vida”.
Tot d'una concloïes: “Batejar un infant és dipositar dins la motxilla de la seva  vida el missatge de Jesús. M'imagin que un dia aquest fill vostre serà batlle i es trobarà amb un conflicte racial. Llavors, traurà l'evangeli i llegirà: benaurats els qui posen pau perquè seran anomenats fills de Déu."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada