dimarts, 2 de juliol de 2013

204. EL GEMEC DE LA PASTERA


Eix escrit te’l  vaig dictar l'any 2009. Des de llavors, el panorama s'ha enfosquit
més, encara.
Una pastera farcida de gent d'Argèlia, com la que ens ha arribat, representa la paràbola i el clam de la tragèdia humana.
Com pot ser que una persona jove es llenci a la mar gran sabent que, probablement, morirà desesperat? En el millor del casos, arribarà a una terra inhòspita on començarà un llarg calvari que el tornarà al negre punt de partida. Cavil·lant aquest misteri he arribat a una esgarrifosa conclusió: els arriscats immigrants de les pasteres són uns condemnats a mort. A una obscura mort de fam i de misèria Hom compren que per escapar-se d'un penal, un pres que pateix cadena perpètua arrisqui l'escaspuló de vida que li resta. En tan tràgiques condicions jo faria el mateix.
Una altra reflexió és que Àfrica resta al mateix costat nostre. Argèlia ens queda un quilòmetre més a prop que Espanya. Més que el sud d'Europa, som el nord d'Àfrica.
Hem de tancar portes. Ja no n'hi caben més. Ni negres, ni moros, ni sud-americans, ni romanesos, ni xinesos...
Mallorca no deixa de ser una pastera abandonada a la mar gran. Tres-cents mil nàufrags recollits, per solidaritat, a alta mar i fent trontollar la nostra nau, acabaran per enfonsar-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada