dijous, 11 de juliol de 2013

212. CLAM DESESPERAT DELS MARGINATS

Deu meu, ens han descobert. Quan han llegit el “Clam desesperat dels marginats” per la tancada dels nostres hospitals, els amics m’han fet el mateix comentari: estaves inspirat. Per paga, m’has dictat el crit amb el mateix ritme i contundència  dels nostres sonets:
Governants, sou uns lladres i uns criminals. Ens heu robat allò que és nostre  i ens heu condemnat a morir al carrer com a cans ronyosos.
Autoritats d’extrema dreta, dictadors de la democràcia, siau valents. Ja que heu arribat als límits del feixisme, donau la darrera passa: eliminau-nos. La història d’Europa ve plena d’exemples a seguir. Així, la vostra gent quedarà lliure de l’escòria i els miserables deixarem de patir.
Covarda jerarquia del silenci, tingueu la decència d’un gest. Quan els vostres catòlics governants tanquin l’Hospital General, tancau també l’església de la Sang. Tregueu el Sant Crist a la plaça perquè contempli com agonitzen els seus fills predilectes.
Hereus de March, respectau les ànimes en pena com la del vostre besavi Joan. Tenen mals arrambatges.
Quan vaig  publicar, fa anys, “Cien millones robados al hambre”, els vostres antecessors de la Diputació em portaren a  judici. Hereus d’aquell franquisme, feis-me un favor. No em passeu per l’Audiència  Portau-me directament a la presó. Vull finir els meus dies al costat dels vostres prínceps i presidents”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada