dimarts, 9 de juliol de 2013

210. EL DÉU DE LA REINSERCIÓ



Al·legoria de la reinserció davant l’escultura que presideix i dóna la benvinguda a Sa Casa Llarga, plantada en el mateix lloc on abans hi cresqué com a pi.
Perquè aquest impressionant rostre d’indi, abans era un gran pi. Però un dia, la tempesta, de forma aleatòria, l’arrabassà, tot deixant-lo tirat a terra. Tothom  abusà de les seves despulles. Només restava el rabassot de les rels.
Vet ací que arribà un equip de tècnics. Descobriren que les deixalles del pi ploraven. Sotmeteren el monyó vegetal a un interrogatori:.
-Què et passa? Per què plores? Què vols?
Humilment el mutilat contestà:
-Voldria tornar a formar part del meu jardí.
La sentència dels savis socials acabà d’enfonsar-lo:
-Per reinserir-te a la societat t’has de recuperar fins a tornar a ser qui eres.
El pi se senti condemnat per a sempre. Massa bé sabia que mai no podria ressuscitar.
Però arribà un artista de la cosa humana. Davant la desesperació d’aquella  desgràcia d’arbre, havent escoltat la seva història i la solució dels tècnics, li mussità:
-Mai més no podràs tornar a ser un pi, però jo et convertiré en quelcom més singular i admirable. No només tornaràs al teu jardí, sinó que en seràs el seu ídol.
Aquesta és la filosofia de Can Gazà: d’allò que ningú no vol, fer-ne una obra d’art.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada