En un moment de confusió, aimat hagiògraf,
intentares escapolir-te del meu dictat per convertir el nostre testament en una
mena d’assaig, tot embullant la meva comunicació amb notes a peu de pàgina.
I això nostre és inclassificable. Com podem encabir
el nostre escrit en un gènere literari si nosaltres ens sentim fora de tot
gènere?
Com ens passa sovint a la cuina de Can Gazà, ens ha
sortit una coca sense motlle. Literatura 2.0. Un vehicle 220. I prou.
En el delirant cas que el nostre evangeli traspassi
les fronteres illenques, no ens preocupen les informacions complementàries: tot
el que podien il·lustrar les notes es
troba a internet.
Internet és la nova expressió de la memòria de Déu.
L’omnisciència internàutica és gairebé infinita. Tot de tot es troba a la xarxa
i a l’abast de tot Cristo.
Tanmateix, els heterodoxos -en tots els caires-
tenim la barra d’omplir l’apartat de bibliografia amb un sol nom: internet.
Jaume Mateu, la persona que compila més títols al
nostre cor (fill, germà, amic, mestre, president) ens ha il·luminat el camí. A
ell dedicam eix esguerro de teologia alliberada, tot desitjant que llur
publicació coincideixi amb la proclamació d’independència de la nostra pàtria
catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada