dimarts, 30 de juliol de 2013

NOU MODEL DE PRESÓ PER ALS VIPS DE LA DELINQÜÈNCIA



Dues notícies bomba coincidiren el mateix dia: per una banda tancaven Maria Antònia Munar i la cúpula del seu partit a la garjola i per altra, Cort declarava a tots els mitjans públics que “no sabia què fer amb l’edifici de l’antiga pregó” just acabat de comprar amb doblers del poble.
Davant uns esdeveniments de tanta envergadura històrica, la meva olla de caragols ha començat a bullir tot somniant truites per les quals estic disposat a rompre-m’hi els ous.
Deixau que formuli la cogitació amb simples anunciats sense més solfes.

PARTIM
·         D’un principi ètic: la presó no pot servir només de càstig; ha de produir uns beneficis per a la persona tancada i per a la societat.
·         D’un lloc amb unes possibilitats immenses. L’antiga penitenciaria es pot convertir en el centre sociocultural més espectacular del món.
·         D’unes condicions meravelloses: local de propietat pública, espai ampli, situació ideal per a activitats tant socials com culturals i facilitat de desplaçaments. En el cor sociosanitari de Ciutat.
·         Immillorables possibilitats de disposar de personal extraordinari. Totes les ONG,s gasten un 60% en personal i burocràcia. L’equip format pels presos il·lustres no costaria res.
·         D’unes facilitats úniques per fer les taques. La creu de tots els equips, àdhuc dels redemptors, són els horaris, els torns, les nocturnitats, els dies lliures, les hores extres, les vacances... En el nostre cas, els treballadors estarien disponibles a totes hores. Fer guàrdies, fins i tot de nit, seria un privilegi. Qualsevol cosa és millor que estar embarrat dins una cel·la.
·         D’una eficàcia garantida. El currículum dels futurs dirigents de l’antiga càrcer avala qualsevol projecte. Sols l’expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears, amb un telèfon pot aconseguir dels lladres legals i antics col·legues tota la solidaritat necessària per posar en marxa qualsevol prodigi social. La gent no respon als bons, sinó als coneguts. Si la princesa, de pecadora –vull dir de prevaricadora- va fer bones obres, què no pot fer de monja de clausura?
·         D’unes necessitats clamoroses tant de persones com d’organitzacions: 170 mil aturat en risc d’exclusió social clamen noves atencions. Les autoritats competents han de redreçar uns serveis insostenibles per mor dels lloguers de locals, personal i altres herbes. Urgeix racionalitzar el gastòrum social. L’atenció als marginats  no ha de valer l’absurd que ara costa.

PROPOSAM:
Formar un equip de primera capitanejats per la presa d’honor i els seus adlàters amb el qual posar en marxa la nova vila de la marginàlia a l’edifici municipal de l’antiga penitenciaria.
M’oferesc com a coordinador. Present com aval la història de l’Hospital de Nit, el centre de transeünts, el Refugi, Zaqueu, Son Ribes, Can Gazà i sa Casa Llarga
Un cop més, el còdol rebutjat pot esdevenir pedra fonamental per a la utopia.

Can Gazà, estiu de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada