dilluns, 15 de juliol de 2013

LA SEU CONTRACTA LA SIMFÒNICA




La Seu, val a dir el Bisbe  i els canonges, tenen una ocasió única  per fer història contractant  la desemparada Simfònica de Mallorca.
No parl d’un gest caritatiu. Propós un gran negoci. Un contracte laboral en tota regla. Amb un contracte laboral indefinit  la Simfònica es salvaria. Per l’altra banda la Seu acompliria una de les seves missions cabdals com és servar i promoure l’estètica del poble mallorquí.
Els concerts  de la Seu podrien ser la primera fita del somniat turisme cultural. Alhora  podrien convertir-se en motor d’altres iniciatives com per exemple “Els sopars de luxe” al palau episcopal´. Ben aviat els programes musicals  de la Catedral es farien famosos arreu del món.
L’argument per fer aquesta gesta històrica és el mateix sil·logisme que argüí Escoto per provar el dogma de la Immaculada : “Posuit, decuit ergo fecit”  Es pot fer. Està bé que es faci. Llavors es farà.
Si la Seu va poder gastar cents  de milions i influències per omplir de fang  de Barceló la capella del Santíssim, per salvar un bé cultural podrà fer miracles. Estic ben segur que les forces econòmiques, turístiques i socials respondrien de forma esplèndida a una cridada del Bisbe en aquest sentit.
No és pot perdre una ocasió de tal  magnitud. No aprofitar aquesta conjuntura seria com si Messi s’oferís al Mallorca a preu de picapedrer i la directiva seguís fent el beneit.
Jo no faré de Judes, L’evangeli conta que el tresorer apostòlic protestà davant el gest de Maria de Magdala  quan perfumà els peus el Mestre. Jesús tallà la demagògia de l’apòstol amb una de les seves veritats eternes; “Els pobres sempre els tendreu”. Mentre que la Simfònica és ocasió única.
Jerarquia i canonges, no tengueu por. Estic segur que en aquesta ocasió Sant Pere no es venjarà per haver fet  fora de la millor capella  catedralícia el seu retaule  clàssic. Abans d’inaugurar l’autoretrat   de Barceló l’amo de les claus  ofegà els dos  encuriosits promotors. El bisbe Teodor  morí a l’UCI d’una clínica privada, mentre el canonge Llabrés es negava  nu a una platja gay.
Ho vull somniar: La seu serà la nova seu de la Simfònica.

 

 

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada