Hem redactat d’una
sola tibada el nostre testament. Jo dictava i tu transcrivies.
Però res, ni un sol
mot no ha estat improvisat. Aquest evangeli nostre és fruit d’un llarg i
profund rumiament. Tot ja estava dit. Àdhuc publicat.
Retraurem com a testimoni
l’entrevista de Matias Vallés a Diario de Mallorca –desembre 2000- que ocupà
tota la contra portada. Suscità una encesa polèmica i em regalà una de les
envestides més agres del bisbe.
El titular deia: “Jaume
Santandreu, sacerdot i contrabandista de sagraments”. L’encapçalament
proclamava amb lletra grossa i a tota plana una frase nostra: “No necessit déu.
Ell tampoc em necessita a mi”. La presentació resava: “Amb una vida i un
exercici sacerdotal d’alt risc, Jaume Santandreu està escrivint el cinquè
evangeli. És el sagramenter de moda i la seva eloqüència encisa la gent”.
De cop, el
periodista de més calat de Mallorca ens etzibà la pregunta clau:
-Vostè, creu en
Déu?
Ha passat una
eternitat, però la resposta és la mateixa: “No necessit déu, ni déu em
necessita a mi. En el cas improbable d’existir, preferiria que ell pugués
creure en mi abans que jo en ell”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada