dimarts, 23 de juliol de 2013

ADÉU, DÉU MEU


220 dies hem compartit 220 capítols de 220 paraules d’un opuscle titulat “Déu meu”.
Després d’aquesta experiència em sent:
AGRAÏT
Moltes, moltíssimes gràcies Cati Castell i Jaume Mateu per penjar cada dia el sonet en prosa al blog, tot escollint, com a reclam, una artística fotografia. Gràcies, amics, per la vostra santa paciència i la vostra caparruda fidelitat.
ACOMPLEXAT
Davant un ordenador em sent com un baldat enmig d’una marató. M’hauria agradat establir un diàleg, molt millor encara una polèmica, amb els meus seguidors. Perdonau la meva impotència. Tampoc no tenc carnet de conduir ni faig declaració de renda i em conform.
DECEBUT
Us ho confés: em pensava que la meva bíblia de butxaca provocaria un escàndol. A “Déu meu” m’he despullat absolutament sense deixar ni un fil de roba. He d’admetre que les meves senyes d’identitat són molt normals. Ningú no ha posat el crit al cel. Em resta el consol de pensar “els tenc  petits, però ben posats”.
ALLIÇONAT
Ara com mai sé que cada mitjà de comunicació té el seu temps, el seu lloc i el seu estil. Hom repassa els blocs dels amics de la mateixa manera que pega una ullada als diaris. Els internautes cerquen –cercam- pa del dia. Llonguets frescs. Del pa rostit només se’n poden fer sopes. Comprenc que sovint he ocasionat alguna decepció. L’amic esperava un comentari calent de l’actualitat i es troba amb un sermó de quaresma de fa dos anys.
ENLLEPOLIT
Malgrat tantes mancances i deficiències he quedat enllepolit. Estic enganxat al vostre contacte diari. M’he convertit en un blocdependent. Em sap greu per vosaltres, pacients consentidors i comprensius amics de sempre.  Al cap i a la fi, la culpa és de la vostra benvolença.
ENCORATJAT
Em sentia decebut perquè mai no havia sabut cultivar un dels més grans gèneres literaris com és l’epistolar. No gosava escriure cartes. La culpa era de Correus: les missives tardaven massa temps; les emocions arribaven estantisses. Amb internet l’escriptura ha assolit la comprometedora categoria directa.
IL·LUSIONAT
Lluny de deixar de creure en “Déu meu” la vostra amorosida acollida m’ha augmentat la fe. No descansaré fins que aquests 220 capítols de 220 paraules es reuneixen tot formant, il·lustracions incloses, un llibre de 220 pàgines. Déu meu, podríeu fer eix miracle per Nadal?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada