dimecres, 12 de desembre de 2012

10. DARWIN EM RETORNÀ LA DIGNITAT


 
 

La Bíblia, aquest llibrot sagrat que ha alimentat l'immobilisme fanàtic de les tres religions monoteistes, m'ha fet molt de mal, molt! En l'assumpte de la creació de l'home -fet en el qual jo no hi tinc res a veure- el Gènesis em pintà com un naïf terrissaire. Com un capriciós nin ric que juga a fer homenets de fang. Però on la ridiculització no té límits és en el cabronenc invent de la costella d'Adam, per esclavitzar per sempre la femella al dominis del mascle.

Tant s’hi val que l'amic Darwin, exposant-hi la vida, m'absolgués de tota responsabilitat tot penjant la culpa del desvari a la capriciosa i atzarosa evolució de les espècies, àdhuc la més imbècil i depredadora, com és la humana.

Tot i això, esgarrifant-me davant la imatge d'un forn crematori nazi o davant de l'horripilant retrat d'un infantó farcit de mosques tot agonitzant de fam, pens si no hauria estat millor per a la dignitat de la nissaga humana que l'evolució de les espècies s'hagués aturat a les gallines.

Tanmateix, confés que quan Miquel Àngel pintava la Sixtina, jo m'entretenia fent pessigolles, amb el meu dit de vell, al xapero que li feia de model.

Els homes demostrau, amb sobreabundància, que procediu d'una moneia neurastènica.

Just us retorn l'insult de la Bíblia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada