dilluns, 17 de desembre de 2012

15. LA IRONIA, QUALITAT DIVINA

Odii els teòlegs. Àdhuc els bons. Només embullen la troca. Les teologies  encadenen l'Evangeli. Tot i respectar el seu  testimoni, rebuig per igual els inventors de la teologia de l'alliberació. Aquest intent d'aplicar el mètode marxista a les benaurances  ha tingut el mateix efecte que aconseguiria una formiga fent pessigolles a la cuirassa d'un elefant.

Canviï tots els doctorals experts de qualsevol religió per un humorista lliure i sagaç. La ironia és la qualitat més divina de la intel·ligència humana. El sarcasme és l'única arma que les moneies llestes poden esgrimir contra els monstres del poder. Fins i tot contra la tirania omnipotent dels déus. De tots els déus.

Un acudit valent i perspicaç sobre qualsevol caire sagrat aclareix més misteris que la summa de sant Tomàs. M'encanta com em pinten els humoristes. D'existir, voldria ser un ancià bondadós i polissó com el de les meves caricatures. Fins i tot trob que l'emblema del triangle amb un ullot enmig té molta gràcia.

Estimats caricaturistes, us don un consell: mai no us fiqueu amb el meu germà bessó, n'Al·là de les apedregades. Els seus aiatol·làs no van de berbes. Mentrestant us deman un favor: calçau-me amb qualsevol xinel·la, però mai no em pinteu amb sabatetes vermelles de tacó alt com les del vostre Benet XVI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada