dilluns, 24 de desembre de 2012

22. CABRONÍSSIM DÉU DE DRETES

Segur que estàs content, cabroníssim . Han guanyat els teus per esmicoladora majoria absoluta. La nostra terra, encara xopa de sang republicana, s’ha tenyit de blavor feixista.     

Han passat 29 anys des d’aquella nit, quan la ràbia per haver-me robat mon pare, em forçà a atorgar-te el suprem títol de cabroníssim.

L’encapçalament del meu parenostre deia: “Cabroníssim avantatgista, Déu,  desvergonyit passota del temps i de l’espai”. Aquell dia em rebentares la tendresa. Avui m’has esbandit l’esperança. Tan sols em resta un grumoll de fe per increpar-te. Un darrer alè per escopir al cel. Alç un udol de lloba ferida a la lluna plena. 

I no em vinguis amb bajanades: el teu nom i, segons ells, el teu poder i també la teva gràcia, estan amb la dreta.

La barra dels feixistes és infinita. Vet ací el darrer exemple. El qui es diu i actua com a representant teu a la terra ha proclamat que el monstre polonès, que donà la comunió a Pinoxet, seu tot gloriós al teu costat. Al costat on no hi ha cap cadireta baixa per al màrtir Oscar Romero.

T’he perdut la por, però em dol fins a les entreteles de l’ànima que puguis ser com ells et pinten.

Mentre pugui blasfemar, dient-te cabroníssim, pensar que pots existir em serà molt útil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada