Jo sempre m'he
mostrat molt respectuós tant amb l'home com amb la natura. Mai de mai no m'he
ficat per res en els seus esdeveniments. I això que em bastaria moure un dit
per arranjar qualsevol destret. Mai no he caigut en la temptació d'immiscir-me
en el terreny dels altres. Tots els miracles que atribuïu a la meva intervenció
directa –absolutament tots!- es poden explicar per les potències ocultes del
cervell humà o per les forces tan misterioses de la creació. Jo no en tenc la
culpa, de la vostra supina ignorància.
Jo us profés un respecte sagrat mentre vosaltres profanau constantment
el meu sant nom. Només retrauré els exemples més cridaners. Dels tirans,
criminals, psicòpates, com Hitler o Franco, posem per cas, en deis que es
cregueren déus. En més petita escala, de qualsevol superbiós, imbècil,
dictadoret de merda, sentenciau que s'han deïficat. Se senten tan déus
-miserables moneietes!- que exigeixen l'adoració dels seus esclaus, dels
mateixos serfs que els proclamaren senyors.
Però l'ofensa es torna injúria quan els desvergonyits impostors de torn
fan creure a les pobres criaturetes humanes que la seva malaltia o desgràcia
els ha esdevingut per voluntat de Déu. I
un be negre! La meva voluntat és que a l'hora de patir hi hagi morfina per a
tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada