dijous, 20 de desembre de 2012

18. EL GRAN CORRUPTE

M'avorreixen els rituals de les esglésies mentre que em fascinen les litúrgies dels jutjats. En la meva visió beatífica m'imagin que un agosarat fiscal em porta davant un tribunal. M'acusa de corrupte. Per cada càrrec aporta proves inapel·lables. Vet ací una llista de les imputacions més benignes.

El coratjós acusador em culpa de disposar d'informació privilegiada. Ho sé tot de tot abans que passi. Només revel els secrets als meus privilegiats. Elegesc per caprici el sortós que no pren l'avió sinistrat o el xambó que surt a fumar segons abans que s'ensorri l'edifici.

Se m'imputa, també, per tràfic d'influències. La cohort de sants que realitzen prodigis amb el meu poder augmenta cada cop més. Les arques vaticanes es nodreixen de les beatificacions. Lourdes i Fàtima constitueixen un clam de la meva màfia miraclera.

Un altre frau és el del favoritisme. Com a testimonis poden desfilar tots els qui arriben a papes, bisbes, reis o caps d'estat elegits "per la gràcia de Déu".

Parescut a aquest tort és el meu nepotisme. Segons els dogmes catòlics només se salven els meus. Tots els altres, els envii a l'infern.

Les misses pels difunts certifiquen que continuen els temps de simonia, quan el luxe de Roma es pagava amb indulgències.

Si fos el jutge, em condemnaria a 220 segles de polític.

1 comentari:

  1. Ara veig que primer foren els doblers i després el cel i les divinitats. Abans de Déu, ja hi havia el capital.

    ResponElimina