divendres, 7 de desembre de 2012

5. ET PARLA EL TEU FAT

Em plau, batejador de pa amb fonteta, el nom que m'has atorgat: fat. Eix breu apel·latiu guarda belles ressonàncies del vell Olimp. També m'agrada el sobrenom de sort que em dóna el poble. Un pagès, davant la mort prematura d'un company, dividia la humanitat sols en dues parts: els venturosos que tenen sort i els desgraciats que són víctimes de la malastrugança.
Vull que sàpigues, a fi d'augmentar la teva gratitud, que custodiar-te i salvar-te m'ha suposat una puta feinada. He hagut d'emprar a fons tots els meus recursos, àdhuc els miraculosos. Sovint he hagut de demanar auxili als meus aliats, com són la teva intel·ligència, el teu instint d'animaló salvatge, la teva família i els teus amics.
He hagut d'imposar una defensa fèrria als atacs de la teva fortor. De quina manera et llençaves, enfollit, a l'envestida dels perills! Només jo, que som Deu , sé les tretes que he hagut d'inventar per salvar-te dels paranys de la nit. Si no hagués estat per això, hauries acabat com Pasolini, l'arquitecte Ferragut o el canonge Llabrés.
On també he hagut de parar un esment especial ha estat en refer la teva persona i el teu entorn després d'una tempesta d'histèria o d'incontinència verbal. La teva boca és una fàbrica de crear-te enemics.
Adora el teu fat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada