dimarts, 18 de desembre de 2012

16. PER AMOR DE DÉU

Puc perdonar que els sàtrapes profanin el meu nom per treure'n profit, però no em dóna la divina gana tolerar que els qui passen per bons, per salvadors, m'usin de tapadora.

La major injúria que m'escup un misericordier que allarga la mà a un miserable és declarar que ho fa per "amor de déu". Això constitueix un veritable insult per a mi i per al desgraciat que rep l'ajuda. És com si hom digués: "Ets una merda pudenta, però jo et pos el drap de Déu damunt i així no et veig ni t'olor". Hipòcrita! Justifica la teva necessitat de sentir-te bo, de redimir-te de culpes, amb qualsevol expressió que et brolli dels nassos, com per exemple: "Ho faig perquè em va aquesta marxa".

Socórrer els desemparats atipa la meva vanitat. "Ben munyits, els marginats poden ser un bon negoci". "Quin remei em resta, si som masoca?". Per respecte al qui s'ha deixat aidar, pots elevar el to de l'excusa, tot rebaixant-li la sinceritat, amb solemnes proclames com "la justícia comença ran teu o el Fusteret  ho faria igual". Fins i tot te toler que afirmis que per besar els leprosos necessites la força del teu déu interior.

Caritataire, per curar-te de beneficències, paternalismes i altres molts ultratges semblants, flastoma contra tots els déus del sistema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada