dimecres, 26 de desembre de 2012

24. PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Jo, el teu Déu, i els déus de totes les religions, des de les altíssimes divinitats olímpiques i faraòniques fins als tòtems més tribals, tot passant per la caterva infinita d’ídols orientals, hauríem de ser declarats patrimoni suprem de la humanitat. Ben mirat, som l’única obra magna de la història humana. Som el més gran invent de l'home.
Tot el que existeix de bo i de dolent ho he creat jo o els aprofitats del meu nom ho han construït en el meu honor. He guanyat totes les batalles perquè el triomfador sempre s'ha posat sota la meva protecció.
El problema que just ara teniu els homes és que el monstre ha devorat el seu creador. No basta que els homes que volen ser  lliures i que volen abraonar el seu propi destí encenguin el món amb el crit de Nietzsche: "Déu ha mort". El problema  és enterrar el meu cadàver. Onsevulla que caveu una tomba per sepultar la meva ombra, malgrat sigui al fons de la mar, su-ran de les restes contaminades, allà acudiran els acovardits per adorar-me. Si intentau tancar-me dins un museu com una mòmia del passat, tot seguit els fanàtics convertiran la gliptoteca en temple, on seguir el seu negoci.
Valentes formiguetes: ja que no podeu matar-me, emancipau-vos. Convertiu-me en fantasma patrimonial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada